Cooperativisme: per fer front al capitalisme de manera plural i feminista

Penso o, en tot cas, tinc el pressentiment, que el món cooperatiu és l’àrea en la qual hi ha més equitat de tota l’economia o, si més no, aquesta és la seva gènesi. La participació democràtica permet que l’estructura empresarial cooperativa sigui més igualitària i, per tant, fomenta la integració de les dones en l’àmbit laboral i millora les seves condicions i abraça la seva evolució professional.

La paraula cooperativisme sempre anirà acompanyada d’altres termes com economia feminista, ecologia social, autogestió, economia social i solidària, democràcia i equitat, entre molts d’altres. L’economia cooperativista és una amalgama de moviments amb l’objectiu de fomentar la transformació social per mitjà de projectes comuns. Així doncs, no podem entendre el cooperativisme sense els diversos sòcols socials que hi influeixen, no podem estudiar el sistema sense tenir en compte tot allò que fa que pugui funcionar. Ara bé, té el cooperativisme en compte els biaixos laborals corol·laris del patriarcat del sistema capitalista?

La resposta és afirmativa. Tot i que no siguin les protagonistes de la història del cooperativisme, ni de la història en general, les dones han estat presents en el món cooperatiu des del primer moment. El cooperativisme ha estat, des dels seus inicis, fidel al principi d’equitat, deixant de banda la ideologia social de cada època. Sense anar més lluny, la que es considera la primera cooperativa de la història, la Rochdale Society of Equitable Pioneers, va comptar amb una dona sòcia. La cooperativa pionera tan sols tenia un mot d’ordre: qualsevol persona, si feia l’aportació d’1 £, podia formar part de la societat, independentment del seu gènere, la seva ètnia o la religió a la qual rendís culte. En aquella època, les dones eren econòmicament dependents dels seus pares o marits i la participació de Brierley en una cooperativa va servir com a inspiració i motivació per a moltes altres dones, que van seguir el seu exemple i van adherir-se a una cooperativa. 

Així doncs, el moviment cooperatiu va ser pioner a empoderar la societat femenina, ja que va permetre la seva intervenció en el sistema econòmic gairebé seixanta anys abans que fos reconegut el sufragi universal femení. Des de llavors, tant la participació femenina a les cooperatives com la creació de cooperatives formades per dones exclusivament no han deixat d’augmentar, per tant, s’està utilitzant el moviment cooperatiu com a eina i recurs per fer front al sistema heteropatriarcal.

Dins el cooperativisme, les persones solen tenir una major sensibilitat respecte de la situació personal de cada persona sòcia, però és inevitable que s’hi repliquin didàctiques i situacions pròpies de l’economia convencional. Exemplifiquem-ho: dins els òrgans de gestió d’empreses cooperatives trobem més homes que dones, i les cooperatives que es dediquen a sectors comunament “masculinitzats” o, més ben dit, àmbits professionals on històricament només hi han tingut cabuda homes segueixen estant formades per una forta hegemonia masculina. 

Tot i aquestes desigualtats, el moviment cooperatiu és una potent eina transformadora de la societat. A les cooperatives, donat el principi d’autogestió i d’autonomia, les persones sòcies se senten amb la capacitat d’autoorganització, fet que els fa ser conscients que el treball en equip és imprescindible per tirar endavant i superar les dificultats que es trobin en el camí. Compartir adversitats potencia el fet de voler superar-les, tenir a alguna persona al costat que dona suport i és companya en la lluita fa arribar més lluny. D’aquí n’esdevenen sentiments de pertinença, d’adherència i de companyonia entre les persones que formen part de la plantilla que acaben traspassant barreres, ja que sovint s’amplien a altres àmbits i relacions personals. Per tant, els valors cooperatius arriben també a parts de la societat que no estan relacionades directament amb una empresa cooperativa, però en fan de la mateixa societat una de més democràtica, menys capitalista i més humana: els valors cooperatius fan de la nostra societat una societat millor.

És evident que la coalició entre el feminisme, l’autogestió i la democràcia cooperativista ens porta, o això sembla, a una metodologia més equitativa i factible per a totes les persones a l’hora de crear tant projectes econòmics com de vida. Encara queda molt camí per recórrer, ja que una economia cooperativa solidària i feminista requereix treball actiu de sensibilització que mai s’acaba perquè tot està en moviment, però aquest moviment som nosaltres. Fem que tot depengui de nosaltres i no del vil capital que tant de temps ha dominat les nostres vides. És hora que siguem nosaltres qui les dominem.